Espigolant en el projecte de decret de la direcció de centres públics

El dia 26 de maig de 2010 el Diari Oficial ha publicat l'edicte pel qual se sotmet a informació pública el projecte de decret de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. És un bon moment per formular, a propòsit del projecte, diverses consideracions que no pretenen ser ni exhaustives ni tampoc sistemàtiques.

1. Estil de la direcció docent
És essencial tenir present que aquest projecte de decret va associat al projecte de decret de l'autonomia dels centres, encara en tramitació, que ja fa uns mesos que es va sotmetre a informació pública. La lectura sola del projecte de decret de la direcció, sense el d'autonomia, podria dur-nos a la conclusió, evidentment falsa, que la gestió d'un centre educatiu és matèria exclusiva de l'òrgan unipersonal que el dirigeix. I això no és, ni pot ser, així, ni crec que ningú ho pretengui.


Entenc que el projecte de decret de la direcció no configura un sol estil per a la direcció del centre educatiu públic. Això es fa evident quan se'l situa en un context emmarcat pel decret d'autonomia i, en definitiva, per la Llei d'educació, que determinen l'existència d'altres òrgans unipersonals de govern que es coordinen en el si d'un equip directiu, quan els centres poden crear un consell de direcció segons les seves necessitats, quan els centres estan dotats d'amplis marges per decidir models de coordinació dels equips de docents i quan es mantenen, amb totes les funcions determinades per les lleis, els òrgans de participació en el control i la gestió del centre (claustre de professorat i consell escolar).

En la lectura conjunta dels dos projectes de decret s'hi poden perfectament emmarcar estils de direcció en equip i estils de direcció amb lideratge distribuït, sense emmascarar les responsabilitats individualitzades en el director o directora que el decret recull directament de la mateixa Llei d'educació. Hi caben evidentment estils de direcció participativa, i també estils de direcció més personalistes. Jo no defensaré mai estils de direcció amb un accent personalista fort, però sí que em trobareu defensant que la norma no impedeixi que un centre els pugui tenir.
En definitiva: no trobo en el decret cap pronunciament normatiu sobre l'estil de direcció del centre. En canvi, sí que hi detecto altres novetats força interessants, que contrasten amb les regulacions anteriors.

2. A propòsit d'algunes novetats rellevants en el projecte de decret
Des del meu punt de vista, en el projecte de decret s'hi poden detectar algunes novetats que tenen un cert caire "contracultural", en el sentit que pretenen innovar en sentit contrari a les acomodacions que durant molts anys han regit, i continuen regint, la vida escolar i els hàbits de l'administració educativa en la seva relació amb els centres. Són innovacions concordants, entenc, amb l'esperit de la Llei d'educació i amb la lletra del projecte de decret d'autonomia dels centres educatius. En desgrano algunes:

a) Recuperar el mot de cada cosa. El projecte de decret parla de la "gestió dels centres", "d'objectius i funcions de gestió", de "lideratge pedagògic", i d'un seguit d'aspectes connexos que semblava vetat de parlar-ne en relació amb els centres educatius. Ja és hora que es reconegui explícitament que un centre educatiu públic és un subsistema que s'ha de gestionar; que implica un seguit de persones, de professionals docents, que s'han de liderar; que el servei educatiu confiat al centre comporta una despesa de recursos públics que reclama una gestió eficient, i que la prestació del servei educatiu que fa el centre només és eficaç en la mesura que s'orienta a uns objectius - educatius, és clar - que s'assoleixen en grau suficient. Ja era hora, entenc, que aquestes qüestions es recollissin, a la norma, amb les seves paraules justes, sense defugir-les ni tampoc exagerar-les.

b) Seleccionar per a la direcció. El projecte de decret aporta més elements que la regulació fins ara vigent perquè la selecció de la persona que ha d'exercir la direcció sigui efectivament la que resulti guanyadora del concurs de mèrits que es convoca, i no la que simplement resulti "elegida" per una majoria dels membres de la comissió de selecció actuant sense prou argumentació relativa als referents en què s'ha de basar el concurs de mèrits. Vegeu, per exemple, l'article 17.4 del projecte, que aporta un instrument, el ponent dels projectes de direcció, que obliga la comissió de selecció a argumentar a favor o en contra de cadascun dels projectes de les persones candidates i decidir en conseqüència.

c) Reduir les actuals perversions en l'aplicació de la norma general que es produeixen en els nomenaments extraordinaris de direccions per un any. El projecte de decret, al costat de nombrosos, esperats i desitjables elements de reconeixement de l'exercici de la direcció del centre, introdueix un element que entenc destinat a combatre d'una manera més eficaç que no ho feien pretèrits voluntarismes administratius el problema de la manca de candidatures per a l'exercici de la direcció. El projecte de decret preveu que l'exercici de la direcció a conseqüència de nomenament amb caràcter extraordinari per un any no tingui bona part dels reconeixements que el decret estableix per als directors seleccionats per concurs de mèrits (vegeu-ne l'article 19.4). És una aposta valenta que incideix en qüestions potser prosaiques però efectives, com són els reconeixements en matèria de carrera docent i de caràcter econòmic més enllà del complement retributiu propi de l'exercici de la direcció. Jo tinc els meus dubtes que, en la seva tramitació, el projecte s'aconsegueixi sostreure totalment a mistificacions en aquesta qüestió, argumentades en termes de la conveniència d'acomodar el text a la realitat, en lloc d'usar la norma, aquí sí, per anar transformant la realitat en el sentit preconitzat per la llei. Evidentment que hi pot haver situacions excepcionals en què estigui justificada la no-presentació de candidatures a la direcció en un centre, però aquesta no pot seguir essent una tònica general del sistema, i el projecte de decret ho ataca de valent. És un exemple més d'element contracultural, tant en relació amb les dinàmiques dels centres com en relació amb freqüents comportaments paternalistes de l'administració amb les comunitats escolars.

d) Fer compatible el reconeixement de l'exercici de la direcció amb l'estímul a la continuïtat en la funció. La creació, en el projecte de decret i en el marc de l'article 136 de la Llei d'educació, d'un complement de reconeixement de l'exercici de la direcció que es comença a percebre un cop superat el primer mandat amb avaluació positiva, i que es consolida posteriorment, és un element desincentivador de la tendència a l'abandonament de les direccions que pateix el sistema. Fins ara, en determinades situacions, resultava més beneficiós per a la persona interessada deixar la direcció i consolidar una part del seu complement que no continuar pas exercint-la sense poder percebre, mentrestant, una quantitat equivalent a la consolidada. Realment, aquesta és una aportació menor que fa el projecte de decret, però crec que és d'interès subratllar-la perquè elimina una contradicció fins ara existent: el discurs genèric en demanda de continuïtat en l'exercici de la direcció i la norma específica d'un sistema retributiu que n'estimulava l'abandonament.

e) Introduir objectius de gestió en la direcció dels centres, i retribuir-ne l'assoliment. En el projecte de decret s'estableix l'assignació de complements, que podríem adjectivar de "productivitat", en funció de l'assoliment anual d'objectius purs de gestió (expressió que no exclou objectius educatius, es miri com es miri) en les direccions exercides per funcionaris docents que han assolit la condició de directiu professional docent. No calen comentaris addicionals per significar el trencament que aquesta mesura comporta respecte de la cultura dominant en els centres educatius, en què s'ha instal·lat la visió que qualsevol incentiu material o econòmic només és bo en la mesura que afecta tots per igual i amb independència dels resultats que s'assoleixen.

f) Presumir la veracitat dels informes de les direccions. La consideració de les direccions com a autoritat pública en l'exercici de les seves funcions significa, en relació amb la presumpció de veracitat dels seus informes, que en totes aquelles qüestions de la vida del centre en què la direcció informi de primera mà, l'administració educativa només podrà dubtar del contingut dels informes si els aprecia incomplets o si s'addueixen proves en contra del seu contingut. La implementació d'aquesta qüestió hauria d'acabar amb la rutinària actuació de les instàncies de l'administració educativa de reclamar sempre, al costat d'un informe de la direcció d'un centre educatiu públic, la ratificació del seu contingut mitjançant un informe de la inspecció d'educació. Serà fàcil a les instàncies administratives ser coherents amb aquesta nova situació? Ho assimilaran fàcilment les inspectores i els inspectors d'educació? S'ho acabaran de creure les direccions dels centres educatius públics?

g) Aprofitar les competències acreditades dels directius professionals docents quan no exerceixin la direcció. No puc deixar de veure la creació de la condició de directiu professional com un pas seriós, sense forçar en absolut la dinàmica dels actuals cossos docents, entre els quals el d'inspectors i inspectores, per a la generació de nous quadres per a l'administració educativa, en condicions d'exercir les funcions docents ordinàries quan no exerceixin la direcció, però en condicions també de restar a disposició de l'administració educativa per prestar serveis en llocs de l'administració educativa més o menys allunyats del centre educatiu. Arribar a disposar d'aquests quadres de manera sistemàtica seria també una autèntica novetat.

No he tingut la intenció de parlar sistemàticament dels continguts bàsics del decret, ni tinc espai per fer-ho. Per trobar el text del projecte, tots podem anar al lloc web del Departament d'Educació. I tots sabem llegir. I, espero, tots sabrem interpretar el text des de posicions independents. Ai, perdó, volia dir intel·ligents.